2007/10/21

新时代的超人

新时代的超人是一个普通的男人,他有武器和一个超级小猪!

他负责杀人,可是他所杀的坏人不像电影里的坏人。而是在街上的普通人,就像我和你。

他从来都不需要去换衣服当他要行动的时候。因为他就穿着超人的衣服在街上走

超人

普通的生活:

他是一个好男,他住在中国江苏省一个叫南京的城市。

他叫大明,他二十二岁了。他有一点胖,还没有肌肉。不聪明,而且很笨蛋,还懒死了。

他跟一个普通的女孩子住在一套房子。那那个房子就在青岛路,所以他只需要5分钟到达学校里。

他不是中国人,他来自一个小国家的中部。在他的国家,每个人都有超能力,可是他们都不用

他就是坏学生,他不喜欢学习,和他讨厌做作业,那很多的时候他想他应该把老师给杀了!但是他爱中国和中国人所以他知道老师们是好人。

超人的生活:

他呆在中国便中国变得更美好与和平。

他比较高和忽然有肌肉。

女孩子就都爱她因为他非常的cool

现在他很聪明,还很快!

超人的诞生:

直到不知道哪年的925号,他在街上走着。忽然看见一个警察对一个可怜的女孩子大吼着。一分钟以后,那个警察开始打那个女孩。在那个时候,他决定了,和那些人战斗。他回家后。辛辛苦苦工作了五天,终于她穿上了超人的衣服。

他的衣服很像超人,但是有些改变。

他的皮带是他得最特别的衣服,因为在皮带上有几听啤酒,那个啤酒,当然是他最喜欢的啤酒,那个啤酒是DUFF,因为他爱SIMPSONS和里面的MOE吧。

他戴着顶帽子,牌子还是他最喜欢的啤酒,也戴着太阳镜。

他的手套也是非常特别,因为它很厉害要打的话。

他的小蓝色的裤子上穿着红色的内裤。

披着红色的披风,穿着蓝色的T恤。可以看见在T恤上还有他的啤酒的名字,他爱那个啤酒!

超级小猪

他从来不一个人走,总有一只超级小猪跟着他。它没有特别的武器,那那个小猪的工作很简单,就是清理超人所杀的坏人的尸体。小猪工作很认真,每次都把尸体吃得干干净净,一块骨头都不剩。小猪的第一次吃了才是那个打可怜的女孩子的警察,它都吃了,他说非常好吃!!

能量与敌人:

超人战斗的方式很特别。因为之前他是个酒鬼,还是酒鬼。所以每次杀敌人的时候,如果他要战斗他需要喝很多他的最喜欢的啤酒。

他有三个特别武器,它们是:

第一个是 Chuck Norris的踢。Chuck Norris对于他来说就是神,他总是试着学他,所于他的踢几乎就和Chuck Norris 一样的厉害了。

第二个是 Oliver Aton的踢球。他爱踢足球,他的一生都在踢足球。现在他所踢得足球很有力,可以把人伤得很重。

他最后的武器,也是他最厉害的,Kamehameha, Son Gokuh是他的生命,他是看着他们杀坏人长大的,他现在和他们一样,在铲除着世界上的坏人。

不平常人的普通生活:

他的普通的生活不特别,他没有杀坏人。

可是他每天每天在外面跟朋友们喝酒。

有的时候也去酒吧,还去卡拉OK .

你们想喝酒的话,可以每天看见他在西苑的前面。他很好玩,但是你不太认识他的话,小心开玩笑,因为他可能想杀你!!!!



I al k mendivini de ke va la istoria que vaig haver de fer per a fer una exposicio a classe li regalare alguna cosa especial la propera vegada que volti pel poble.


Mes d'un any i mil histories per explicar

Doncs suposu que el primer que haig de fer es demanar perdo a la gent per no actualitzar, perque no es que no tingui histories o anecdotes per a explicar, sino que no tinc les ganes descriure que tenia avans suposu, suposu que el fet de passarme els dies davant llibres i eskrivint motivent a que no vulgui escriure mes ni que sigui a ordinador.

L'entrada davui va na mica dedicada a fer un resum del nou any ( nou any escolar )

La meva classe ara a passat de ser C1 a B1, suposadament un nivell mes... ja pots contar, si et posen a l'A1 es el mateix... simplement estudiar noves paraules i fer deures...

Seguint vivint amb la Fransesa i amb la companyia de la Xaolin vaig passant els dies.
Estudiant fort per a poder trobar una bona feina aviat, esperem que pel nou any estacional en tinguem alguna. Seguint veient amics pels vespres, toti que encara no e conegut gaires dels estudiants nous, suposu que amb els de lany passat ja estic content, com menys gent coneguis, a menys gent tauras de despedir en uns mesos, i les despedides son tristies tu.

El principi d'aquest any es molt diferent a un any enrere quan varem arrivar amb en Sergi, el fet de parlar un bon nivell d'angles i un nivell acceptable de xines fa que pugui parlar amb el 80% de la gent que veig cada dia, quan lany passat potser podia parlar amb el 20%... els unics que encara sem fan impossible son els natius de Nanjing que tenen un accent com els andalusos l'espanyol i noi... val mes tirar la tovallola.

Aquest any, de fet, hi han mes persones de parla catalana, a arrivat una noia de tortosa, hi una noia mes pero que viu lluny i jo encara no le conegut. tambe hi han un parell mes de castellans, un mexica, i no se si estic a fransa o a espanya, pero aquest any tot deu parla castella, et poses a parlar amb alemanys, els i dius k ets de barcelona i set posen a parlar amb castella, amb fransesos, gent de canada, finsitot un pavo de estonia k ki la parit em sembla k parla 405820 idiomes!!!


Per fi s'esta tornant a refredar la temperatura, tanta kalor i suo ja en tenia fins els kullons, en miseria va fent, portantse molt be algun dia i molt malament algun altre.

i no molt mes a explikar a lu general, si tink temps fare mes entrades especifikes k tink moltes histories per explicar.

Salut a tothom i a mi mateix quan u torni a llegir daki uns mesos!

2007/09/23

Porca Misèria!

Despres de mesos, i moltes entrades pendents al cap, avui parlare d'en Misèria.


En Misèria es un porc Vietnamita, un tipu de porc que no creix molt, es manté tota la vida petit, comparadament amb els porcs de granja, per suposat.
En Misèria va trobar familia per casualitat, estavem voltant amb els amics per un mercat, buscant coses per comprar i regalar a la familia o per quedarseles per ells mateixos. Quan de sobte les botigues de regals es varen convertir en botigues d'animals, i el fet de que a casa no hi ha mai ningu em va fer pensar que estaria be tenir un animal d'aquests com un hamster, o un ocell, que els tens a casa po mai els i fas cas, i mirava preus i tot quan de sobte un dells va fer un crit, Albert! mira! un porc!! 2 minuts despres ja l'havia comprat.

Misèria, com no podia ser d'altre manera, va ser el seu nom.
En honor a la gran serie de televisio del Joel Joan, la qual ja fa 2 temporades que em perdo...
De fet, el nom més que Misèria, a acavat essent, llògicament la versió anglesa d'aquest: Misery.
Ell no fot cas a cap dels 2, pero sempre va be tenir alguna paraula per la qual pensar que et podra fer cas...

En Misèria, contràriament al que tothom pugui pensar, es un animal moooolt net, i intel·ligent.

Viu a l'habitacio de la rentadora, te el seu llitet, el seu potet daigua sempre ple, i el seu pot de menjar, el qual somple 3 cops al dia, i al que debora com si fos lultim apat que agués de fer.

Quan passeja nomes olora el terra en busca de menjar, està tant posat a la recerca i captura de menjar que quan arriva un gos, fins que no el te a 5 cm a davant no s'en dona compte, i despres apa corre com un garri!! fins que arriva als peus lagafu, i hos puc assegurar que el cor batega a 9999 mil vegades per segon, algun dia li vindra un atac i quedara sec!


Apart d'aixo, pixa, pixa molt, encara li costa apendre que ho a de fer a fora i prou ja que a vegades ho fa dintre casa, toti que com que cada cop que ho fa li deixem sense un apat, i pobre es keixa molt, kuan apengui que si pixa fora te mes menjar, ja parara rapid ja!

Els veïns estant molt contents amb ell, tots els avis i les avies el busquen per fer jugar el seu net amb ell, toti que a ell no li agrada gaire aixo que el molestin mentre ell esta en la recerca de menjar.

I nomes queda afegir que es super carinyos, sempre esta tocante, sempre et be a sobre perque el gratis i li fagis massatges fins a quedar adormit. Una dolçura de porc que viura entre 20 i 30 anys, pertant que viura la seva primera part de vida a Xina, i la segona a Taradell esperem que no tinguem masses problemes per enduntsel!!


Un peto a tothom i actualitzare aviat!

2007/08/22

Nanjing "Casa Meva"

Nanjing, es la capital de la província de Jiangsu a la Rep’ublica Popular de Xina. Està situada aprop del riu Yangzi i les seves coordenades son 32°03'N, 118°47'E. Nanjing és la segona major ciutat de la regió, després de Shanghai

Nanjing també es coneguda com “Capital de la educació, la ciencia, la cultura, l’art i el turisme”. Antigament era coneguda com “Capital del cel”. És una de les quatre capitals antigues de Xina i va ser capital per a deu dinasties o regnes. Ha sigut el centre econòmic i polític del sudest de Xina durant mes de 1000 anys. Actualment, es un important centre turístic. La seva població ronda els 7 millons d’habitans.

Història

La ciuta va ser fundada l’any 496 a.E. per un dels reis del regne Wu i es va convertir en un port fortificat. Va guanyar importancia al convertirse capital del regne Wu durant el període dels Tres Regnes. Nanjing es va esser la casa de numerosos intel·lectuals, també va ser la capital de les Sis Dinasties fins a la reunificació de Xina. Al 1368 es va convertir en la capital de la Dinastía Ming.

Pel 1842 es va firmar a la ciutat el tractat que posava fi a la infama Primera Guerra de l’Opi (Provocada per Inglaterra per a poder traficar amb opi). Aquest tractat cedía als britànics l’illa de Hong Kong.

Nanjing va ser capital del movement revolucionari del Regne Celestial dels Tiping desde 1853 fins 1864. Durant aquesta època va ser destruida la famosa torre de porcelana, que era considerada una de les maravelles del món. Cuan les tropes imperials van recuperar la ciutat, Nanjing va sofrir una autèntica devastació.

Des d’aquesta ciutat, el 1r de gener de 1912, Sun Yat-sen va proclamar la República de Xina. Al 1982, el Kuomintang va establir de nou la capital del país a Nanjing.

Al 1937, després de que les tropes japoneses ataquessin i ocupessin la ciutat, es va produïr la massacre de Nanjing. Segons estimacions, varen morir més de 300.000 persones. Al finals de la Segona Guerra Mundial, Nanjing es va convertir de nou en la capital del país fins que al 1949, despres de la victòria comunista en la guerra civil, la capitalitat del país es va traslladar a Beiing. Oficialment, el gobern del Kuomintang establert a Tapiei (Taiwan) va continuar considerant Nanjing com a capital de la República de Xina, mentres que Taipei era solament capital provisional.

Massacre de Nanjing

La massacre de Nanjing (Xinès: 南京大屠殺, pinyin: Nánjīng Dàtúshā), coneguda també com la Violació de Nanjing i com l’Accident de Nanjing (南京事件, Nankin Jiken), fa menció a les atrocitats concebudes per l’Ejercit Imperial Japonès al voltant de Nanjing, Xina, despres de la caiguda de la capital en front de les tropes japoneses el 13 de desembre de 1937.

L’exèrcis japonès es va traslladar del nort despres de capturar Shanghai l’octubre de 1937, i varen capturar Nanjing en la “Batalla de Nanjing”, el 13 de desembre de 1937. Els comandants de l’exèrcit nacionalista xinès havien fugit de la ciutat avans de l’entrada de l’exèrcit nipó, deixant enrere a milers de soldats xinesos atrapats a la ciutat enmurallada. Molts d’ells es varen treure l’uniforme i varen escapar a l’anomenada “Zona de Seguretat” preparada per els residents estarangers de Nanjing. El que va resultar es que després de l’entrada de l’exèrcit japonès a la ciutat de Nanjing és, i a sigut, la base de la acalorada discussió històrica i tensió politica, particularment entre Xina i Japó en els anys recents.

Els crims de guerra comesos durant aquest període inclueixen el robatori, la violació i la matança de civils i presoners de guerra, desde la queixa del gobern xinès xifres de morts no combatents superior a 300.000 al reclam de l’exèrcit japonès en el Tribunal Milistar Internacional del Llunyà Orient ( Conegut com el Tribunal de Guerra de Tokyo) després de la Segona Guerra Mundial, que les xifres militars eren totes de militars i que no hi varen haver massacres organitzades o atrocitats concebudes a civils. El Tribunal de Guerra de Tokyo va jutjar el cas en que el número total de morts va ser entre 127.00 i 200.000. En la sentencia de mort emesa contra el comandant de l’exèrcit japonès a Nanjing, el general Matsui Iwane, la xifra va ser establerta en 100.

A Xina, aquest fet es un punt principal en el nacionalisme xinès. A Japó, la opinió pública està dividida al respecte, especialment entre els conservadors, que la Massacre de Nanjing ha sigut exajerada ( si no es inventada ) per utilitzarla com a arma diplomatica dirigida contre Japó. Tals opinions son considerades revisionisme històric entre els xinesos, i com a tal, continuen generant ràbia i resentiment.

HuangShan "Història"

Fa mes de 400 anys, cuan els mitjans de tranport estaven molt atrassats, no hi havía mes remei que caminar o recurrir a la força d’un animal per a moure’s d’un lloc a un altre. Xu Xiake (1587-1641), cèlebre viatjer, va recorre setze provincies xines, d’est a oest i de nort a sud. Després d’investigar les principals muntanyes, va arrivar a una conclusió, entre totes, la única que valía la pena visitar era la muntanya de HuangShan, a la província de Anhui, sudest de la Xina

Toti que ja ha passat molt de temps, ningu rebutja avui en dia el que ell pensava i la seva teoría segueix essent acceptada per a tuthom. A part de la provínncia de Beijing, que compte amb rics i unnumerables destins turistics, es difícil trobar altres llocs similars a la muntanya sagrada de HuangShan, la muntanya groga. Es, sens dubte, la millor representant de totes les muntanyes cèlebres de la Xina, i un dels simbols de la nacio xinesa junt amb el riu Yangtsé, la Gran Muralla i el riu Groc. Hi ha una dita que diu que “Després d’haver visitat la muntanya HuangShan, no hi haurà res que pugui despertar mes interès”.

Patrimoni natural

En aquesta misteriosa i antiga terra, s’han descobert 4.900 paratges amb reliquies culturals i històriques sota protecció estatal i provincial. Aquest grandiós museu històric natural abarca dos patrimonis naturals, dos zones paisatjístiques, cinc parcs forestals, un parc geològic, dos reserves estatals, una ciutat històrica i cultural, 56 entitats de reliquies culturals, així com un gran número de antics pons, pagodes, pavellons, temples, pòrtics, etc...

Com expressà un alt funcionari de la UNESCO després de visitar HuangShan, aquesta es una “Muntanya singular i maravellosa, la millor de quantes eh visitat”.

Situada al Sud de la provincia de Anhui, bonica amb la regio del Delta i compta amb 72 cims coneguts com un dels “deu millors llocs amb paisatges amens i d’interès històric de la Xina”. Reuneix una serie de belleses naturals molt singulars, tals com el majestuos forest Taishan, l’abrupte HuanShan o Hengsan, cobert de núvols espessos i brumes misterioses, la impresionant cascada Lushan i la capritxosa rova Yandang, tant elegan com la de Emei.

Les cuatre estacions de HuangShan estàn clarament diferenciades, oferint així diferents i variats paisatges durant la matinada, el crepúscul, els dies buidats o lluviosos, la sortida o la posta del sol, quan hi ha un mar de brumes i núvols, cuant uns raigos de llum es posen sobre seu, efecte conegut com els “rajos de buda” o cuan la gebre brilla amb tota la seva explandor.

Huangshan es famosa tant dins com fora del pais pels seus “quatre maravelles sota el cel”, compostes per una extranya varietat de pins, roques poliformes, un intens mar de núvols i abundants fonts termals.

Els seus singulars pins creixen aquí amb un desigual aspecte i característiques pròpiesm el que desperta la imaginacó del visitant. A més, creixen en llocs difícils, com ara penyals o barrancs, i aparentent sortir de la mateixa roca. Per a adaptar-se millor a les condicions ambientals, tenen fulles puntiagudes, curtes i planes, troncs i branques retorçats i frondosos. Una altre de les seves característiques es la longetivitat, doncs la majoria d’ells té més de mil anys. Per exemple, els pins “Salutació a l’hoste”, “Despedida a l’hoste”, “Recepció” i “Doble tronc” estàn inclosos entre els deu pins mes vells de la Xina. D’entre tots, el mes singular es el pi “Salutació a l’hoste”, el cual creix davant l’edifici Yubi (paravent de jade), braç estirat del cuàl dona la sensació de voler agafar amb entusiasme al llunyà visitant. Es considerat com a un simbol de hospitalitat de la nació xinesa.

Les numeroses roques combinant-se armoniosament amb els abruptes cims i els singulars pins assemblen un llenç pictòric. Alguns semblent tenir forma humana, animal, i altres, d’objectes cotidiants.

Desde antany, HuangShan rep el nom de “Mar de núvols” i “Terra de brumes” i es que famosa per la seva inolvidable, singular i fantàstica bellesa, Sobre tot, darrere la pluja o la neu, durant l’alba i el capvespre, HuangShan sembla una muntanya misteriosa. Cuan un camina per entre les roques i es desplaça en mitj d’aquest fenòmen atmosfèric, rodejat per un món d’insmoni, perceb que ah arrivat al límit del cel i a la vora del mar, i sent com si estigues al cim mes alt del món.

Les fonts termals contenen numerosos elements beneficiosos per al cos humà. La de HuangShan és de bona calitat i té una adecuada temperatura, i la seva aigua serveix tant per ser beguda com per a donar-se un bon, i relaxant bany.

Segons una estadistica, desde la dinastia Tang (618-907) fins a finals de la dinastia Qing (1644-1911), s’han escrit més d’un centenar de proses, i 20.000 poemes lloant la muntanya HuangShan. També, en un cuadre anomenat “Pintura de HuangShan” gaudeix de la fama de ser un dels millors de la història d’art picturesc de la Xina.

2007/06/25

Mes HuangShan

Estacio de tren de HuanShan, ultima parada, per suposat, avans dagafar el tren i tornar cap a casa




Fent una migdiada en un dels descansos a la hora de baixar, encara que sembli mentida, realment vaik quedar adormit uns 10 minuts...




Ying-Yang esculpid en un esgrao




Simbol budista, despres robat pel nazisme, esculpid en una serie de esgraons tambe esculpids, en el canto oest de la muntanya




Que significa a practicament 2000 metres daltitud, on tot es pedra, aigua, humitat i vegetacio, persuposat, mes que benhidratada, trobarse al mig del no res, una sortida daigua de bombers.... ????




Vista desde una banda, a laltre banda, la gent que va amunt en aquesta pedra que es veu, va direccio el pic mes alt de HuanShan




Passadissos entre mig de roques, realment bonics




Tunel a linterior duna roca



Potser no te significat per a la gran majoria que veura la foto, el simbol es "hao" i significa "BON" realment dona esperansa kuan portes kasi 4 hores de pujada, tel trobes ben clar en una roca esculpida, una paraula tant senzilla pero amb tant de significat




Als avis els i agradara el significat d'aquesta foto, la vam titular: "CORRENT CAP AL CEL" i es que realment era una sensacio molt similar



La unica foto que ens varem fer tots junts, apunt darrivar al cim


On deuen anar a parar aquestes escales??



Un pujant fustes, imagineu com deu pesar, i a darrere un mandros que es fa pujar per dos nois en una cadira feta de bambu




Suposu que es la tipica foto que tuthom fa per fer la gracia de ser l'home mes fort del mon, l'unic que en aquest cas no era per fer el tonto, la pedra realment queia, si no fos per la meva ajuda, aquesta gent ja estaria morta...



No se si saprecia la pendent de la roca, potser si es fixa amb com cau laigua es nota millor



Un bon lloc per fer una foto, un dels llocs que es podia veure una miqueta lluny, encara que nomes fossin caps darbres



Veure-ho per a creure-ho



En comparacio, un feina senzilla...




Mini temples, mes per descansar que per predicar suposem



Desde avaix de la muntanya, ningu savia on aniriem a parar quan anessim amunt








HuangShan

黄山 HuangShan Muntanya groga

HuangShan ( Muntanya groga ) coneguda a tota la xina com una de les mes boniques i espectaculars del pais, una obra mestre creada per la naturalesa, modealada a base de esgraons de pedre i branes de histories, tot sempre respectant la muntanya, quilometres i quilometres desgraons de pedra, pujant esgraons pel mig de canyes de bambu i pedra, amb petits salts daigua per tots cantonts, una humitat impresionant, unes vistes k deixen sense aler, i uns esgotament k nomes la bellesa dun lloc com aquest et fa aguantar fins al final...

Setmana avans dexamens, lesgotament per tantes classes, la gent preocupada pels examens i trista per haver de tornar al seu pais, acumulacio de tanta mala vibracio exigeix un viatget, enkara k sigui dun dia, enkara k sigui el viatge mes esgotador de la meva vida, aik de sortir daki:

Dijous 14 de Juny, 10 del vespre estacio-est de trens de Nanjing, Soonteck, Sunna, Carmen i jo, dos koreans, una gaditana i un Taradellenc es preparen per agafar el tren cap a la muntanya, no sesperen res mes que un viatge comode de 7 hores en tren, arrivar a una muntanya presiosa, voltar amb tranquilitat fer nit, i al mati/migdia seguent agafar el tren o autocar de tornada a Nanjing, un dia/dia i mig daire fresc.

Primer maldecap, el tren son 7 hores i algu, costa 4 eurus i mig... com sa desperar, uns seients mes durs que i poc comfotrables que no pas si no hi hagues seient, finsitot sense terra i el teu kul anes picant a les fustes travesseres de la via del tren estaries mes comode.... esperem que no sels i passi mai pel cap aquesta idea, encara que despres nomes et fessin pagar 1 euru...
En fi, el pla esta en dormir, o intentaru com es pugui en el tren durant les 7 hores, arrivarem alla a les 5-6 del mati i a caminar, a pujar a la muntanya.

5:30 del mati arrivem al poble dsd on es va a la muntanya, jo encara no se ben be on vaik, segueixo als koreans k sembla k si k saven on van, la karmen ja komensa a fer kara kansada...

2n maldecap arrivem dora i el primer que fem es comprar el bitllet per tornar, lendema tenim un sopar de despedida llavors em destar alla avans de les 6-7 de la tarda, problema: cap tren ens porta alla a aquesta hora , algun arriva a les 12 del migdia, cosa que comporta agafar el tren a les 5 del mati... impossible, desisio: pugem la muntanya, baixem, i agafem el tren de les 11 de la nit. Tal dit tal fet, tornariem a passar una molt mala nit dormint en el tren, pero es lunica solucio... (en aquest punt encara no saviem com era de dura aquesta muntanya, o almenys, que malament estem de forma... ).

I decidim anar a la muntanya, agafem un bus dakests petits-turistics que agafava tuthom, paguem 1 euru cada un, i cap a la muntanya, una hora despres arrivem en un pla ple de autocars.
Resulta k el primer autokar nomes et porta fins a la primera planada i despres as de tornar a pillarne un altre, po bueno, la noia del primer autokar, molt simpatica ella, ens va fer una explicacio dels lloks on podriem dormir ( toti k nosaltres no u necessitavem ) els lloks mes makus per visitar, i ens va demanar que no embrutessim la muntanya, tot aixo en xinu llavors la resta de ratu que va estar xerrant no vaig entendre, apart que crec que vaik dormir un ratet. en fi, informacio benvinguda toti que practicament innecessaria.
pujar per un acantilat acollonant, el conductor anant a tota ostia, agafantse les paelles com si fosSegon autokar, i oficial de la muntanya, un euru i 30 centims mes... i pratiktament mitja hora de un cotxe de ralli... en fi, as daver viskut un temps a la xina si no vols morir dun infart en aquest autokar. per posar un exemple, en una paella ens vem trobar un autokar, i no exageru kuan dir k les rodes van xiular del frenassu k varem haver de fer, laltre autokar krek k va ser el mateix, i kap, abosultament cap xinu de dins lautokar, va obrir la boka... aixo passa a Catalunya i el konductor ja esta despatxat i sense llicencia...

En fi, despres de tot, arrivem a la porta de la muntanya, al ser estudiant tenim decompte, we!! enllok de pagar 20 eurus dentrada, sen paguen 10, deunido tu! despres dhaver pagat tants kalers, decidim no agafar el telecabina i feru tot a peu, ja que el telecabina eren uns 6 eurus mes per persona... a tumar pel kul!! Aki enkara ens kreiem uns essers superiors, superhumans incansables que desafien la muntanya.... ilusos...

7 del mati, comensem a pujar.

Primer lletrero que ens trobem, despres destar, la veritat, na miqueta desorientats pel que ens trobem, boira molt espessa, po molt, una humitat bestial, verdor, aigua i pedra per tot arreu, primers 10 minuts pugem esgraons i tornem enrera per els mateixos sense trobar ben be quin es el bo...
Al final trobem un treballador i preguntem, ens ensenya el bon cami i comensem a pujar. ( tuthom agafa el telecabina, erem practicament els unics a pujar a peu, cosa que feia que no poguessim seguir la gent, i estar perduts en mig de tanta muntanya )

Primr lletreru que veiem, com deia, no sembla tant desanimant com realment es, punt vermell es on som, on anem? a leskerra, a la torre de jade, 6 km, bueno, no sembla pas massa, no fins que comenses a pujar i veus el que tespera, esgraons esgraons i esgraons, en moments duna pendent realment especacular, lunic que timpulsa a pujar es la bellesa, com e esmentat ja mes duna vegada, dakest llok.
despres de les primeres dos hores de pujada, amb en soonteck pujavem a un ritme mes accelerat que les noies, i les haviem desperar, doncs despres de les primres dos hores, les cames ja estaven kansades, i pensavem... devem estar arrivant, donks be, despres de unes dos hores vam arrivar al punt mitg del cami indicat a la pedra, aviem fet 2'5 km, ens en kedavem mes de 3... kullons tu, aki pensavem que potser auriem daver hagafat el telecabina, simesno les noies u feien, hehehe.

Primera parada, un mirador al mig de la pujada, aqui varem esperar amb en soonteck mes de 15 minuts a que arrivessin les noies, la foto no dona la impresio que em va donar aquest llok, molt diferent segurament si estigues despejat, la sensacio de mirar, amunt, avall, cap als costats, i veureu tot blanc, la sensacio destar al cel, al punt mes alt del mon, de no tenir res al voltant, una llibertat que et fa posar la pell de gallina, segurament si estigues despejat veuries muntanyes molt molt lluny, veuries on akava la muntanya que estas pujant, i si es ample de costat, pero no era el cas, estavem a la punta duna roka que sortia de la muntanya, i kuan estaves a la punta, no veies don sortia la pedra, la voira era molt espessa, com e dit, pell de gallina, estaves al mig, rekordeu en gokuh al temple del temps, que tot es blanc, donks per posar un exemple.

Despres de la primera pausa, en la qual varem aprofitar per a fer el primer mos, tornem a pujar, anims que encara ens queda mes de la mitat... nomes per arrivar a dalt!!


Seguim pujant, i la muntanya esta plena de sorpreses, desde gent jove que puja amb maletes grans, tendres, i saks de dormir, a treballadors que pugen esgraons karregats amb material molt pesant, despres us u ilustrare amb fotos, realment impresionant akesta gent, sels i auria de fer un monument, passant per a petites tendes kada quilometre amb fruita i souvenirs de la montanya.

les primeres vistes de bambu que et trobes al arrivar a la muntanya amb autocar, espectaculars, es van deixan enrera per a comensar a veure mes i mes roca, petits salts daigua practicament per a tot arreu i un tipus darbre k no tink ni puta idea de kom es diu, pero k es llark i fulles per dalt praktikament sense brankes pel principi, ajuda a fer efekte ibernakle en kuan a humitat.... ufff xDDDDD

Les escales no perden pendent, i els bessons es karreguen i es karreguen, aqui una foto en la que es pot beure un moment de forsa inklinacio, pel que sembla a la foto, estava mirant el mapa de la muntanya, potser estava pensant, on kullons estik? no potser k nomes estiguem aki.... enkara ens keda mes de la meitat? i desres donar la volta a la muntanya i baixar per laltre part... avui em moru...

Tambe apuntar que al comensar tenia una mica de fred al nar amb pantalons i maniga curta, fred que va durar els perimers 20 minuts, despres la calor ja acompanyava, despres duna hora la suo ja abundava, al cap de 2 hores la camisa estava empapada, empapada va estar fins arrivar al punt mes alt, despres ja va ser tot mes relaxat i la xafogor no es feia tant agobiadora.

Finalment, despres dunes 4 hores i algu, krek rekordar, desgotadora pujada, varem arrivar al cim, frustrant pero alhora orgullos del que tu as fet, i la gran majoria no, ja que pujant la muntanya a peu, erem uns 20 ( els que ens varem anar troban, ja que avegades uns naven mes rapids, avegades els altres, avegades uns deskansaven avegades uns altres, i et naves trobant ) i a la cima de la muntanya i avia no menys de 300 persones, tots utilitzant el telecabina, i alla dalt tant freskos, rient, nan aki nan alla, fentse fotos aki fentse fotos alla, somrient i orgullosos destar en un llok tant emblematik a la xina, sense haver fet esfors algun.

el punt mes alt de la muntanya esta tankat als turistes llavors nomes el pots veure dsd uns kuans metres mes avall, frustrant, pel que varem decidir anar al segon pik mes alt de la muntanya, uns 20 metres mes curt que el "Lotus Peak" nom del pic mes alt de la muntanya.
Una hora o dues ens portar arrivar en akest seguent pik, pujant i baixant esgraons, esgotador al pujar, relaxant el pujar, realment, el mes esgotador savia akavat, ara teniem zones de deskans al baixar esgraons, el ke pensavem ke eren zones de deskans, varen ser realment el que ens van akavar matant.

La baixada, ja veniem anunciant mentre donavem la volta per la part de darrere la muntanya, si la baixada es igual de desnivell i tot k la pujada les passarem molt putes, i aixi va esser, entre 3 i 4 hores de baixar esgraons, i despres ja haver pujat i baixat mes esgraons durant entre 5 i 6 hores, va destrossar les kames, les kames fallaven kada kop ke sapoiava el peu en el seguen esgrao, deskansos oblitagotis kada 30 minuts i observant durant el deskans kom la kama tremolava sola, feia gracia, pero destrossava veure passar pel teu kap el telecabina de baixada, i pensar k enkara et keda mes de mitja baixada, k no pots, realment no pots, po u as d fer, pk aki no pot venir kap kotxe, ni moto, ni cap putu helicopter del rac a reskatarte, u as de feru per tu sol, despres de 9 hores desgraons, arrivem a baix de tot, agafem un altre autokar, akesta vegada regatagem preus kom uns kabrons, akavem sen els uniks de lautokar k paguen 1 euru enllok de 1.6, i es k despres de tant kansansi els kullons els toku jo i no ells a mi.
Arrivem al poblet de nou despres de dormir na miketa a lautokar, nem a menjar com cal despres de casi 24 hores menjant pa kasi sek, galetes, i madalenes...
donem una volta al poble amb les ultimes forses k ens keden i agafem el tren de tornada, dormir vam dormir mes que anant cap a la montanya, pero realment el plaer absolut va ser arrivar a les 6 del mati a casa i trobar el llit... impresionant.

Llocs bonics de la montanya:Boniques vistes a la cara oest


Cara oest de la muntanya, durant la tarda, la borda marxava



Telecabina amargan la vista i la moral alhora de baixada



Aqui un dels pocs moments en la matinada que varem podeu veure mes enlla de 100 metres, tambe apreciable el cable del telecabina ( si us i fixeu be ;)



Part baixa de la montanya



A vegades caminant entremig de inmenses roques, sensacio dinferioritat i debilitat




Pujant pel canto est, on es pot apreciar de que esta feta la montanya, pedra i mes pedra humida, esgraons i branes tot tambe de pedra.



Exemple d'humitat al veure com queda una telaranya en aquesta muntanya... rodoli!



Escales i mes escales al mig de pedra i arbres i un sostre blanc, un atractiu especial, camines cap al cel?



Baixant daigua al mig de la muntanya, com tants daltres que hi han.




P.D: Lendema, tots, ens vam llevar amb unes agulletes als bessons que ens van durar una setmana, i no vui dir una setmana de agulletetes, no no, de un mal impresionant, 2 massatges de 1 hora kada un van rekerrir per posar els muskles al seu llok.
Ara, ja i tornaria...

2007/05/14

I comensa lestiu

Xina no es un pais normal, no es un pais tipic, no ho son els paisatges, no ho es la gent, i sobretot, no ho es el clima.

Recordu novembre, primera setmana, pantalons kurts, maniga kurta, cervesa freda per la nit...
segona setmana, tots korrents a komprar anoraks, pantalons llarks i jerseis...
i us preguntareu perque?
Perque Xina nomes te 2 estacions de lany, Estiu i Hivern, lestiu dora 8 mesos, l'Hivern 4.

I donks kom titulava akesta entrada, aki ja a tornat lestiu, ja fa mes de 15 dies k els pantalons kurts, les manigues kurtes, i la suo es un fet komu al dia a dia de tuthom, mes en el meu kas ja k stik gras kom un kabas.

Menkanta lhivern, pagaria per estar 12 mesos lany amb fred, men anire a viure a alaskamalumten algun dia nomes per viure la sensacio de fred no nomes 3 mesos lany.

Aki, la kalor komporta molts mes problemes k el de prendre el sol a la platja i tornar a kasa vermell kom un ferrari.

Aki la humitat asfixia, no et deixa respirar, no et dona deskans, no sota la sombra dun arbre, no dins de kasa...
aires akondicionats matakolls, jo ja nestik patint les primeres konsekuencies...
la calor, la humitat i el pitjor de tot, per sobre kap altre petita molestia k pot komportar tot aixo... hi han els... MOSKITS!! petits emprenyadors fills de puta! pena de mort per a tots! extincio a nivell mundial! k deixin dinvestigar bombes nuklears i invesitiguin en bombes mata-nomes-moskits!!!!
Rekordeu k deien k els dofins eren inteligents?? po k fa un temps u van desmentir, van dir k no eren tant llestos kom pensaven!? jo se pk! pk es van komensar a fer estudis en els moskits! i els fills de puta son els bitxus mes inteligents del mon senser!!
Com la gran majoria sabeu, la xina es un pais molt humit, laire sempre es humit, aixo afavoreix als moskits, kom tots molt be sabeu tambe, llavors la gent u sap, i nesta preperada, totes, i dik TOTES, les finestres, portes, surtides daire, el k sigui, te reixa anti moskits, TOT. i llavors la pregunta es... kom kullons a entrat dins de kasa akest centenar de moskits k tink voltant i rallant pel meu kuarto??
Desicio no gaire afortunada: Komprar matamuskits, RAID, lenxufu al kuartu i pensu amb aire de dolent de pelikula "joojjooj dema tots estaran pel terra morts jojoojjooj" ekivokacio, bueno, no ben b ekivokacio, no em van pikar akella nit, pero el RAID dels kullons kasi em mata a mi tambe, em vaik llevar k no podia ni respirar el koll rostit, els putus kimiks dakesta merda em van destrossar el kolla el kual ma kostat 2 setmanes a rekuperarme, i nkara no sta be del tot... fills de puta els de RAID, total, despes dun sol dia de funcionament paru laparatu, durant 2 dies no moskits a lhabitacio, el tercer dia ja em van despertar de nou amb akell orripilant suroll k tutom segurament odia... zzrrzrrzrrzzzzrr.... uaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! SEM ESTA TORNANT EL KOLOR DEL KABELL GROK, SEM INFLEN LES BENES, ESTIK APUNT DARRIVAR AL 2N NIVELL DE SUPERGUERRER!!!!!

I res, k odio els muskits, la kalor, i estimu Xina.

Molta sort per a tuthom en els proxims dies, jo daki uns kuans dies faik 22 anys, la Xina es kom Catalunya, i maig es el mes en k mes gent es naskuda! mola !! Bessons power!!!

Salud d'un Taradellenc dsd Nanjing!