HuangShan

黄山 HuangShan Muntanya groga

HuangShan ( Muntanya groga ) coneguda a tota la xina com una de les mes boniques i espectaculars del pais, una obra mestre creada per la naturalesa, modealada a base de esgraons de pedre i branes de histories, tot sempre respectant la muntanya, quilometres i quilometres desgraons de pedra, pujant esgraons pel mig de canyes de bambu i pedra, amb petits salts daigua per tots cantonts, una humitat impresionant, unes vistes k deixen sense aler, i uns esgotament k nomes la bellesa dun lloc com aquest et fa aguantar fins al final...

Setmana avans dexamens, lesgotament per tantes classes, la gent preocupada pels examens i trista per haver de tornar al seu pais, acumulacio de tanta mala vibracio exigeix un viatget, enkara k sigui dun dia, enkara k sigui el viatge mes esgotador de la meva vida, aik de sortir daki:

Dijous 14 de Juny, 10 del vespre estacio-est de trens de Nanjing, Soonteck, Sunna, Carmen i jo, dos koreans, una gaditana i un Taradellenc es preparen per agafar el tren cap a la muntanya, no sesperen res mes que un viatge comode de 7 hores en tren, arrivar a una muntanya presiosa, voltar amb tranquilitat fer nit, i al mati/migdia seguent agafar el tren o autocar de tornada a Nanjing, un dia/dia i mig daire fresc.

Primer maldecap, el tren son 7 hores i algu, costa 4 eurus i mig... com sa desperar, uns seients mes durs que i poc comfotrables que no pas si no hi hagues seient, finsitot sense terra i el teu kul anes picant a les fustes travesseres de la via del tren estaries mes comode.... esperem que no sels i passi mai pel cap aquesta idea, encara que despres nomes et fessin pagar 1 euru...
En fi, el pla esta en dormir, o intentaru com es pugui en el tren durant les 7 hores, arrivarem alla a les 5-6 del mati i a caminar, a pujar a la muntanya.

5:30 del mati arrivem al poble dsd on es va a la muntanya, jo encara no se ben be on vaik, segueixo als koreans k sembla k si k saven on van, la karmen ja komensa a fer kara kansada...

2n maldecap arrivem dora i el primer que fem es comprar el bitllet per tornar, lendema tenim un sopar de despedida llavors em destar alla avans de les 6-7 de la tarda, problema: cap tren ens porta alla a aquesta hora , algun arriva a les 12 del migdia, cosa que comporta agafar el tren a les 5 del mati... impossible, desisio: pugem la muntanya, baixem, i agafem el tren de les 11 de la nit. Tal dit tal fet, tornariem a passar una molt mala nit dormint en el tren, pero es lunica solucio... (en aquest punt encara no saviem com era de dura aquesta muntanya, o almenys, que malament estem de forma... ).

I decidim anar a la muntanya, agafem un bus dakests petits-turistics que agafava tuthom, paguem 1 euru cada un, i cap a la muntanya, una hora despres arrivem en un pla ple de autocars.
Resulta k el primer autokar nomes et porta fins a la primera planada i despres as de tornar a pillarne un altre, po bueno, la noia del primer autokar, molt simpatica ella, ens va fer una explicacio dels lloks on podriem dormir ( toti k nosaltres no u necessitavem ) els lloks mes makus per visitar, i ens va demanar que no embrutessim la muntanya, tot aixo en xinu llavors la resta de ratu que va estar xerrant no vaig entendre, apart que crec que vaik dormir un ratet. en fi, informacio benvinguda toti que practicament innecessaria.
pujar per un acantilat acollonant, el conductor anant a tota ostia, agafantse les paelles com si fosSegon autokar, i oficial de la muntanya, un euru i 30 centims mes... i pratiktament mitja hora de un cotxe de ralli... en fi, as daver viskut un temps a la xina si no vols morir dun infart en aquest autokar. per posar un exemple, en una paella ens vem trobar un autokar, i no exageru kuan dir k les rodes van xiular del frenassu k varem haver de fer, laltre autokar krek k va ser el mateix, i kap, abosultament cap xinu de dins lautokar, va obrir la boka... aixo passa a Catalunya i el konductor ja esta despatxat i sense llicencia...

En fi, despres de tot, arrivem a la porta de la muntanya, al ser estudiant tenim decompte, we!! enllok de pagar 20 eurus dentrada, sen paguen 10, deunido tu! despres dhaver pagat tants kalers, decidim no agafar el telecabina i feru tot a peu, ja que el telecabina eren uns 6 eurus mes per persona... a tumar pel kul!! Aki enkara ens kreiem uns essers superiors, superhumans incansables que desafien la muntanya.... ilusos...

7 del mati, comensem a pujar.

Primer lletrero que ens trobem, despres destar, la veritat, na miqueta desorientats pel que ens trobem, boira molt espessa, po molt, una humitat bestial, verdor, aigua i pedra per tot arreu, primers 10 minuts pugem esgraons i tornem enrera per els mateixos sense trobar ben be quin es el bo...
Al final trobem un treballador i preguntem, ens ensenya el bon cami i comensem a pujar. ( tuthom agafa el telecabina, erem practicament els unics a pujar a peu, cosa que feia que no poguessim seguir la gent, i estar perduts en mig de tanta muntanya )

Primr lletreru que veiem, com deia, no sembla tant desanimant com realment es, punt vermell es on som, on anem? a leskerra, a la torre de jade, 6 km, bueno, no sembla pas massa, no fins que comenses a pujar i veus el que tespera, esgraons esgraons i esgraons, en moments duna pendent realment especacular, lunic que timpulsa a pujar es la bellesa, com e esmentat ja mes duna vegada, dakest llok.
despres de les primeres dos hores de pujada, amb en soonteck pujavem a un ritme mes accelerat que les noies, i les haviem desperar, doncs despres de les primres dos hores, les cames ja estaven kansades, i pensavem... devem estar arrivant, donks be, despres de unes dos hores vam arrivar al punt mitg del cami indicat a la pedra, aviem fet 2'5 km, ens en kedavem mes de 3... kullons tu, aki pensavem que potser auriem daver hagafat el telecabina, simesno les noies u feien, hehehe.

Primera parada, un mirador al mig de la pujada, aqui varem esperar amb en soonteck mes de 15 minuts a que arrivessin les noies, la foto no dona la impresio que em va donar aquest llok, molt diferent segurament si estigues despejat, la sensacio de mirar, amunt, avall, cap als costats, i veureu tot blanc, la sensacio destar al cel, al punt mes alt del mon, de no tenir res al voltant, una llibertat que et fa posar la pell de gallina, segurament si estigues despejat veuries muntanyes molt molt lluny, veuries on akava la muntanya que estas pujant, i si es ample de costat, pero no era el cas, estavem a la punta duna roka que sortia de la muntanya, i kuan estaves a la punta, no veies don sortia la pedra, la voira era molt espessa, com e dit, pell de gallina, estaves al mig, rekordeu en gokuh al temple del temps, que tot es blanc, donks per posar un exemple.

Despres de la primera pausa, en la qual varem aprofitar per a fer el primer mos, tornem a pujar, anims que encara ens queda mes de la mitat... nomes per arrivar a dalt!!


Seguim pujant, i la muntanya esta plena de sorpreses, desde gent jove que puja amb maletes grans, tendres, i saks de dormir, a treballadors que pugen esgraons karregats amb material molt pesant, despres us u ilustrare amb fotos, realment impresionant akesta gent, sels i auria de fer un monument, passant per a petites tendes kada quilometre amb fruita i souvenirs de la montanya.

les primeres vistes de bambu que et trobes al arrivar a la muntanya amb autocar, espectaculars, es van deixan enrera per a comensar a veure mes i mes roca, petits salts daigua practicament per a tot arreu i un tipus darbre k no tink ni puta idea de kom es diu, pero k es llark i fulles per dalt praktikament sense brankes pel principi, ajuda a fer efekte ibernakle en kuan a humitat.... ufff xDDDDD

Les escales no perden pendent, i els bessons es karreguen i es karreguen, aqui una foto en la que es pot beure un moment de forsa inklinacio, pel que sembla a la foto, estava mirant el mapa de la muntanya, potser estava pensant, on kullons estik? no potser k nomes estiguem aki.... enkara ens keda mes de la meitat? i desres donar la volta a la muntanya i baixar per laltre part... avui em moru...

Tambe apuntar que al comensar tenia una mica de fred al nar amb pantalons i maniga curta, fred que va durar els perimers 20 minuts, despres la calor ja acompanyava, despres duna hora la suo ja abundava, al cap de 2 hores la camisa estava empapada, empapada va estar fins arrivar al punt mes alt, despres ja va ser tot mes relaxat i la xafogor no es feia tant agobiadora.

Finalment, despres dunes 4 hores i algu, krek rekordar, desgotadora pujada, varem arrivar al cim, frustrant pero alhora orgullos del que tu as fet, i la gran majoria no, ja que pujant la muntanya a peu, erem uns 20 ( els que ens varem anar troban, ja que avegades uns naven mes rapids, avegades els altres, avegades uns deskansaven avegades uns altres, i et naves trobant ) i a la cima de la muntanya i avia no menys de 300 persones, tots utilitzant el telecabina, i alla dalt tant freskos, rient, nan aki nan alla, fentse fotos aki fentse fotos alla, somrient i orgullosos destar en un llok tant emblematik a la xina, sense haver fet esfors algun.

el punt mes alt de la muntanya esta tankat als turistes llavors nomes el pots veure dsd uns kuans metres mes avall, frustrant, pel que varem decidir anar al segon pik mes alt de la muntanya, uns 20 metres mes curt que el "Lotus Peak" nom del pic mes alt de la muntanya.
Una hora o dues ens portar arrivar en akest seguent pik, pujant i baixant esgraons, esgotador al pujar, relaxant el pujar, realment, el mes esgotador savia akavat, ara teniem zones de deskans al baixar esgraons, el ke pensavem ke eren zones de deskans, varen ser realment el que ens van akavar matant.

La baixada, ja veniem anunciant mentre donavem la volta per la part de darrere la muntanya, si la baixada es igual de desnivell i tot k la pujada les passarem molt putes, i aixi va esser, entre 3 i 4 hores de baixar esgraons, i despres ja haver pujat i baixat mes esgraons durant entre 5 i 6 hores, va destrossar les kames, les kames fallaven kada kop ke sapoiava el peu en el seguen esgrao, deskansos oblitagotis kada 30 minuts i observant durant el deskans kom la kama tremolava sola, feia gracia, pero destrossava veure passar pel teu kap el telecabina de baixada, i pensar k enkara et keda mes de mitja baixada, k no pots, realment no pots, po u as d fer, pk aki no pot venir kap kotxe, ni moto, ni cap putu helicopter del rac a reskatarte, u as de feru per tu sol, despres de 9 hores desgraons, arrivem a baix de tot, agafem un altre autokar, akesta vegada regatagem preus kom uns kabrons, akavem sen els uniks de lautokar k paguen 1 euru enllok de 1.6, i es k despres de tant kansansi els kullons els toku jo i no ells a mi.
Arrivem al poblet de nou despres de dormir na miketa a lautokar, nem a menjar com cal despres de casi 24 hores menjant pa kasi sek, galetes, i madalenes...
donem una volta al poble amb les ultimes forses k ens keden i agafem el tren de tornada, dormir vam dormir mes que anant cap a la montanya, pero realment el plaer absolut va ser arrivar a les 6 del mati a casa i trobar el llit... impresionant.

Llocs bonics de la montanya:Boniques vistes a la cara oest


Cara oest de la muntanya, durant la tarda, la borda marxava

Telecabina amargan la vista i la moral alhora de baixada

Aqui un dels pocs moments en la matinada que varem podeu veure mes enlla de 100 metres, tambe apreciable el cable del telecabina ( si us i fixeu be ;)



Part baixa de la montanya



A vegades caminant entremig de inmenses roques, sensacio dinferioritat i debilitat

Pujant pel canto est, on es pot apreciar de que esta feta la montanya, pedra i mes pedra humida, esgraons i branes tot tambe de pedra.



Exemple d'humitat al veure com queda una telaranya en aquesta muntanya... rodoli!



Escales i mes escales al mig de pedra i arbres i un sostre blanc, un atractiu especial, camines cap al cel?



Baixant daigua al mig de la muntanya, com tants daltres que hi han.

P.D: Lendema, tots, ens vam llevar amb unes agulletes als bessons que ens van durar una setmana, i no vui dir una setmana de agulletetes, no no, de un mal impresionant, 2 massatges de 1 hora kada un van rekerrir per posar els muskles al seu llok.
Ara, ja i tornaria...